Temple modern d’estil neogòtic, amb transeote i campanar de torre sobre la porta de ponent.
És una construcció amb planta de creu i capelles laterals amb murs de pedra i coberta de llosa a dues aigües. La portada presenta línies goticistes així com les obertures. A les obertures es poden veure motllures formant guardapols.
La torre campanar està situada a l’eix de la façana principal orientada a ponent, de planta quadrangular, consta de tres cossos i està coronada per una coberta piramidal amb elements ornamentals al ràfec.
L’església parroquial dedicada a sant Llorenç fou reedificada a finals de segle XIX en un bon moment cultural de la vila gràcies a la presència en èpoques d’estiueig de personatges del món de la cultura com Rossend Arús i Arderiu, periodista i dramaturg.
La parròquia de Sant Llorenç és citada ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell el 839. Posteriorment, el lloc va pertànyer al Monestir de Sant Martí de Canigó.
