Temple romànic dels segles XII-XIII erigit damunt d’un turó. En el subsol de l’interior de l’església s’hi troben unes sitges d’un assentament antic del lloc.
L’església surt documentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, de final del segle X. Va pertànyer al monestir de Sant Martí del Canigó i va patir, com tantes altres esglésies de la Cerdanya, el saqueig i incendi per part de les tropes càtares del comte de Foix i el vescomte de Castellbò el 1198.
Edifici de planta rectangular composta d’una nau amb un absis semicircular amb volta de canó apuntat, amb uns arcs rebaixats als murs laterals per situar-hi uns altars i una fornícula per a la pila baptismal. Unes petites finestres s’obren orientades als diferents punts cardinals excepte el nord.
En unes excavacions en el paviment portades a terme l’any 1975 van aparèixer, ocupant tota la planta, una trentena de sitges ovoides a tocar l’una de l’altra. Les seves mides són, aproximadament, d’un metre de diàmetre i un i mig de profunditat. Segons alguns arqueòlegs, eren sepultures, però també n’hi ha que creuen que eren sitges anteriors a la construcció de l’església.
A la part exterior no té cap element decoratiu. Destaca el campanar de cadireta de dos ulls i amb l’amplada de tota la façana.